L’evolució històrica del Pessebre (I)

La paraula Pessebre

Fa diversos anys que estic encuriosit pel fet de saber i descriure la veritable història del pessebre. Cal recordar la tradició cristiana. Els escrits de l’evangeli de Sant Lluc 2,1-7, es descriu que Jesús nasqué a Betlem i sa mare l’introduí en un pessebre, fet que ens porta primer a la recerca de la paraula pessebre.

La paraula PESSEBRE: etimològicament prové del llatí praesepe.
Altres formes: praesepes i praesepium. Es atestat per els grans escriptors llatins Varró, Horaci i Virgili.
Al llarg de la seva evolució pateix metàtesi i dissimilació:
pressepe > pessepre ; pessepre > pessebre
Ha tingut les accepcions de:
- tanca, bardissa, filera (sentit de lloc protegit)
- arç, safranó (arbusts espinosos)
- pleta, estable
- lloc on menja (figurat, a Horaci)

La paraula pessebre té diversos significats, dels quals els tres més coneguts per un pessebrista són *1.1:
- el conjunt de figures que representen el misteri del naixement de Jesús;
f.A01 Pessebre, obra d’Ignasi Carbonell i figurista Martí Castells Martí.

- una menjadora, on van a nodrir-se els animals, que fou el lloc on la Mare de Déu col·locà el seu fill Jesús, acabat de néixer, i on hi passà la primera nit de la seva vida;
f.A02 Fragment del pessebre. Extret del llibre d’Angelo Stefanucci “Storia del Presepio”, Roma 1944. Són les fustes que avui admirem en el reliquiari del Pessebre a la cripta de la Basílica de Santa Maria la Major del “Pessebre” a Roma.
f.A03 Fragment de les cinc fustes del pessebre. Extret del llibre d’Angelo Stefanucci “Storia del Presepio”, Roma 1944. Són les fustes que avui admirem en el relicari del Pessebre a la cripta de la Basílica de Santa Maria la Major del “Pessebre” a Roma.

- la nebulosa situada dins la constel·lació del Cranc, que es diu Pessebre, i està formada per més de cinc-centes estrelles. Aquesta constel·lació té la particularitat que, el dia 25 de desembre, es troba al centre de l’esfera Cèlia, en el camí que formen les sis constel·lacions que són visibles en temps de Nadal (Virgo, Leo, Cranc o Càncer, Bessons, Taure i Àries), de les dotze constel·lacions que té el firmament.
f.04 Dibuix de les sis constel·lacions del Portal del Naixement de la basílica de la Sagrada Família a Barcelona. Dibuix d’Ignasi Carbonell.

Aquests significats el té en la majoria de les altres llengües europees. En anglès crib, en francès crèche, en alemany krippe, en italià presepio, i molts altres. És, doncs, una menjadora d’animals d’aquell estable-cova de la ciutat de Betlem, a Palestina. En castellà, al conjunt de figures que representen el naixement de Jesús l’anomenen “Belén”. La menjadora i la nebulosa també reben el nom de “pesebre”.

Els estils de les figures de pessebre o la presentació, varien segons la regió d’Europa o del món. Així, a Noruega, són escenes de paper retallades de la vida de Jesús infant, penjades a les parets del menjador. A Polònia, són uns teatrins amb titelles. A la República Txeca, hi ha els pessebres populars, amb figures i paisatges de paper retallable, i altres amb figures de fusta. A Nàpols, fan el Pessebre Monumental i el Pessebre Popular. A Catalunya i a molts indrets d’Europa, avui, és una representació en miniatura de una cova, estable o una casa en runes i el seu envolta el camp de la regió, amb figures de fusta, fang, paper cartró o guix. El conjunt sempre vol representar una escena evangèlica de la Infància de Jesús, en temps de l’ocupació romana a Palestina o dels nostres dies.

Es fa difícil determinar on es féu la primera representació figurativa del pessebre popular amb el naixement de Jesús. Avui s’admet la definició que donà l’historiador Joan Amades: “Per dogma de fe el pessebre ve d’Itàlia”.

Pel que fa al mot SANTONS, a la regió provençal, té el significat de figures de pessebre, i avui és d’ús popular a tot França. La paraula “Santon o santoun”, que és el nom provençal que significa petit sant; el mateix significat té en llengua catalana. Els santons, com a tals, comenten els historiadors de la Provença, aparegueren, per primera vegada, en el segle XVIII, i es denominaren Santons Provençals, per definir les figures de pessebre que el figurista Jeans-Louis Lagnel (1764-1822) modelador. Ell és considerat com el creador dels santons de fang, ja que foren els primers que s’assecaren a l’aire lliure i que foren pintats a mà.
f.A05 Santons de Llenguadoc, obra de l’artesà Jaques Prouget (2000). Col·lecció particular.
f.A06 Santons de la Provença. Col·lecció de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.
f.A07 Camí dels Sants. Figures de l’artesà Jaques Prouget. Col·lecció particular.

Anteriorment ja es feien maniquins (figurins) per mostrar els vestits de la moda a la noblesa, costum que s’incrementà amb els vestits gremials, fins que les nines es transformaren, amb el temps, en figurins selectes del pessebre napolità. En el museu Romàntic de Sitges, anomenat Can Llopis, hi ha una secció dedicada a la important col·lecció de nines de Lola Anglada. Segons la fitxa de la Nina de porcellana de l’any 1877, fitxa del museu descrita l’any 1999 i escrita per Assumpta Gou i Vernet, escriu: “Però no totes les nines estaven destinades als jocs d’infants. Ja des del segle XVII, les grans modistes utilitzaven nines per donar a conèixer a la seva clientela els models de vestits per a la temporada. Aquestes nines, exquisidament abillades, eren usades com a maniquins. Algunes d’elles han arribat fins als nostres dies com a ambaixadores de la moda del seu temps i d’altres, com a nines de joguina.
f.A08 Dibux d’un maniquí, estil “cap i potes”.

Avui, les nines i els santons d’època continuen encantant als forasters, especialment els col·leccionistes d’objectes d’art.

Podríem continuar exposant diverses definicions de figures, com ara les de l’estil de Ramon Amadeu, Domènec Talarn, Francisco Salzillo, les Napolitanes, els Santons, i d’altres; però, cal revisar abans alguns fets històrics i religiosos del pessebrisme de casa nostra i grans fets universals que ens puguin haver influït.

El pròxim escrit serà: “La evolució històrica del Pessebrisme (II) - La historia des del segle I al XV


Notes.
*1.1 La paraula pessebre segons els diccionaris lingüístics i bíblics, així com les enciclopèdies, ens diuen:
pessebre m. Naixement, representació figurativa del naixement de Jesús.
Pessebre vivent. Escenificació del naixement de Crist, amb actors, en un paratge rústic o un indret apropiat.
Pessebre, en l’Astronomia. Notable cúmul (nebulosa) d’estrelles en la constel·lació del Cranc o Càncer.
pessebre m. Un calaix que fa de menjadora per uns animal,
pessebre. Compartiment on van a menjar els animals, ja sigui un lloc cobert o descobert.
Pessebre - Diccionari Bíblic Herder - Menjadora on van a menjar els animals. Des de les bíblies dels LXX, sempre es refereix a una menjadora, mai una zona d’un estable o quadra.
Segons la redacció llucana, casi no hi ha temps de nàixer Jesús que ja fou introduït en el pessebre. Segons un sermó de Nadal Sant Jeroni, es lamenta el haver tret de la cova de Betlem, el pessebre, doncs es on segons la tradició nasqué Jesús. Si dit pessebre de fang fou substituït per un de or i plata. Podem imaginar el pessebre de Jesús com una menjadora per animals que esta excavat en la roca i l’altre midat de fang, com encara són visibles en varies grutes de palestina.
Els cinc llistons que es mostren en l església basílica romana de Santa Maria la Major, que certament es deia “Sancta Maria ad Praesepium” des de el papa palestí Teodoro I [642-649] o seria possible des de el papa Sixto III [432-440] fundador de la basílica. Per ordre del papa Teodoro, en la cripta es col·locar pedra de Betlem, per imitar la Santa Cove de Betlem. Curiosament, aquestes dates es cita per primera vegada en el inventari del papa Martí V [1417-1431]. La seva informació no són de procedència gaire concretes, segons els canonges de la basílica.
Pessebre - en el llenguatge planer - En las cases senyorials o masies, on hi ha un recient nascut se li diu “estança del pessebre” on dorm el resident nascut de la casa. També es diu, el infant esta en el pessebre o bressol. Són formes idiomàtiques que se estan perden.