Diorama barceloní - Fugida a Egipta

f.10 - Obra: Josep Civit i figures de Martí Castells i Martí

Nen Jesús de Praga - Rep. Txeca

f.04 - Nen Infan de Praga

Figures del Pessebre Txec

f.04 - Figures Complementaries. Els espies de Palestina que retornen amb un gutim volaminos a Moises.
Avui els espias, van vers el pessebre.

Les figures complementàries per al pessebre
Ignasi Carbonell



f.x01 Figures de pescadors en la roca, obra de Ángel Martinez de Puerto de Santa Maria (Cadis).
f.x02 Pastors de camí sorpresos per l’àngel, obra del mestre escultor Ramon Amadeu (segle XVIII).

Les figures complementàries per un pessebre són per als pessebristes els pastors amb actitud especial i els pastors pescadors en zones a bora del mar, tant si van com si vénen de la Santa Cova del Salvador, com si estan adorant-lo. En certes regions del nostre planeta el Món es pot apreciar que hi ha figures autòctones complementàries per al pessebre. La creació d’una figura regional pròpia s’elabora segons l’entorn de vida que observa el propi mestre figurista o el pessebrista. Els seus dissenys i actituds són exposades i definides com a figures complementaries del pessebre, la majoria són figures de pastors. Cada regió o cruïlla geogràfica que es crea entre un paral·lel i un meridià pot existir una figura pròpia de pessebre, ja sigui per una regió o per causa d’un figurista.

Segons els evangelis no es descriu la positura dels pastors en aquell moment *a. La imaginació popular dels figuristes i els pessebristes crea uns pastors en diverses actituds. És fa ben visible en les figures dels pessebres clàssics: el jove que recull la llenya, el vell pastor que dorm amb la manta pel damunt, l’altre assegut i atordit admira i escolta l’àngel, el que s’ocupa de remenar les sopes de la cassoleta f.15, el famós d’en Manelic *b f.16 i altres.
*a Evangeli de Lluc 2, 10-12.
*b El nom de Manelic prové de la literatura catalana. Fou Àngel Guimerà qui relatà en el seu llibre Terra baixa la vida d’un pastor anomenat Manelic, i per tal motiu se li donà el nom en aquesta figura de pessebre.
f.15 Pastor que s’ocupa de remenar les sopes de la cassoleta, figurista José Barbero.
f.16 Grup de figures d’en Manelic, de diversos figuristes.

Tanmateix els pessebristes consideren que el grup de figures o l’escena més coneguda després de les figures del Pessebre (Nativitat), són les figures de l’anunciata (anunciació als pastors), que també són conegudes com els Pastors de Betlem. Durant aquests 2000 anys fou molt treballat aquest grup, en especial per molts figuristes, ninotaires, dibuixants, pintors, escultors i literats. El perquè se’ls anomenen també Pastors de Betlem? Simplement és que els pastors d’un mateix poble, es reunien per refugiar-se plegats la nit. Cadascun aportava el seu ramat, i restaven tots junts en una sola cova. Això, els permet protegir més fàcilment els ramats de les feres com els llops, lleons i altres animals afamats en dita regió i època. En terres Palestines, les coves de pastors són falles geològiques, es crearen per causa de uns plegaments de la terra que hi hagut fa molts milers d’anys.

El conjunt de pastors que formen l’anunciata, amb freqüència estan dividits en dos bàndols. Els uns són els pastors que escolten les paraules de l’àngel, que deixen de seguida la seva activitat i acudeixen a la cova del Salvador de Betlem per així veure aquest misteri que anuncià l’àngel, ja que creuen en les seves paraules. Uns altres dubten del pregó i prefereixen continuar el treball i no creure allò que sentiren. Les dues actituds recorden els creients i els incrèduls de Jesús.

Entre les figures de l’anunciata (dels pastors) hi ha un disseny propi del mestre artesà i figurista d’Andreu Muns (fill 1936-2004) de Barcelona el pastor que capturant el gall espavilat que s’escapa f.01. L’armilla de pell del pastor és sobreposada a la figura, és una forma molt característica en les seves figures.
f.01 - Capturant el gall espavilat que s’escapa, obra de mestre figurista Andreu Muns (1936-2004).
f.01b - Grup de figures de l`anunciata (capturant el gall espavilat que s’escapa) obra d’Andreu Muns.

Un altre disseny especial és la figura del mestra Manuel Muns, el pastor que toca la flauta i és ajagut bocaterrós i els colzes es recolzen damunt d’una pedra. Del mateix autor hi ha l’ase caigut amb tota la mercaderia escampada per terra i el pastor conductor estira la cua de l’ase amb la intenció d’ajudar-lo a aixecar. El pastor es queda amb la cua entre les mans ja que s’ha desprès de l’ase *d. Ambdues figures són de Manuel Muns (1903-1995) de Barcelona.

Del mestre artesà i figurista Manuel Muns (pare 1903-1995) de Barcelona tenim el grup de figures de Josep i Maria, de camí a Ain Karim per visità a la cosina Elisabet. En Manuel sempre deia que Josep era home gran i ja es cansava al caminar, altres comenten que forma part de l’educció romana. Així tenim el grup on Josep va muntat en l’ase i Maria va caminant el seu costat f.12.
f.12 - De camí a Ain Karim, obra de Manuel Muns (1903-1995).

Entre les figures típiques que es venien i es venen a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, hi ha: el pastor que vol revifar el foc f.02, dissenyada per Martí Castells Martí (1915-1995) de Barcelona.
f.02 - Revifant el foc, és del mestre figurista Martí Castells Martí (Barcelona).

El pastor de la Neu f.02b, que fou dissenyat pels figuristes germans Vidal (del sigla XX) de Barcelona.
f.02b - El pastor de la Neu, dels mestres figuraires Germans Vidal (Barcelona).

El pastor que dorm assegut, recolzant-se les mans i el cap amb el gaiato (tirapeu) *c. El bastó de pastor és molt freqüent en les figures del mestre escultor José Barbero (1929) de Badalona f.03.
f.03 - Pastor descansant, del mestre artesà José Barbero (Barcelona).

Els famosos dos pastors de l’anunciata que solament un escolten el pregó de l’arcàngel i l’altre no el veu (f.02), és figura realitzada pel prestigiós mestre escultor Ramon Amadeu (1745-1821) de Barcelona, del segle XVIII.

Entre els mestres figuristes o escultors actuals hi ha la Montserrat Ribes (dels segles XX-XXI), que dissenya moltes pastores (figura femenina) per als pessebres, fa alguns anys que dissenya a Maria escombrant el pati de casa. Les seves figures són mol actuals, colzes i el seu disseny es diferent a les figures tradicionals del segle XX.
*c La gaiata, gaiato o tirapeu, és el típic bastó de pastor que s’usa per caminar i el mànec o el cap de la canya té la forma de ganxo, serveix per a enganxar un animal que s’escapa, per una pota sense fer-li mal. Avui dit ganxo sol ser de ferro estil moscató.
*d Casualment hi ha una relleu similar del cas de l’ase, es a la porta principal romànica de la basílica de Toro (Zamora).
f.02 - Revifant el foc, és del mestre figurista Martí Castells Martí (Barcelona).
- El pastor de la Neu, dels mestres figuraires Germans Vidal (Barcelona).
f.03 - Pastor descansant, del mestre artesà José Barbero (Barcelona).

Actualment hi ha figures que tenen denominació pròpia i ara pertanyen al grup de Pastors del Pessebre, com fa el cas del “Manelic” f.04 pastor conductor d’un ramat, que porta el tirapeu a coll-i-be, agafant amb les mans les puntes de la canya. Una altra és “El caganer”, que es troba en una positura per realitzar les seves necessitats fisiològiques, els dos són dissenys de Catalunya, que avui ja s’emmotllen des de Murcià fins a Montpeller (França) f.05.
f.04 - Una col·lecció de “Manelics”.
f.05 - Una mostra dels “Els caganers” català i francès.

No podem oblidar que en aquells dies, ja fa 2000 anys, els pastors de Palestina eren els homes més humils entre el poble jueu i edemes considerats uns ignorants, com en altres terres del Meditarà i a la costa vora de mar eren els pescadors. Els pastors de Palestina i els pescadors d’andalusià són les famílies més humils, sense sostre i de grans dificultats per mantenir els seus fills en vida.

Els típics grups de pescadors en una roca f.00, que el mestre figuraire Ángel Martinez (1882-1946) de El Puerto de Santa Maria (Cadis) feia amb tanta cura.
f.00

A Espanya, Itàlia, França i en el món pessebrístic general, es freqüent veure la figura del Bon Pastor o Sant Joan amb l’ovella al coll f.06 o f.06b, és la figura esculpida o modelada per la majoria dels mestres artesans, inspirada del meravellós model del museu del Vaticà, es la famosa figura de marbre del segle IV.
f.06 - El Bon Pastor, museu del Vaticà, segle IV.
f.06b - Col·lació de figures del Bon Pastor, obra de diversos artistes.

A Itàlia, els napolitans i els sicilians solen tenir figures que representen pastors que llancen la fona a l’ovella que es desencamina. Això és per tal de fer-la retornar al ramat, l’original es de G.L. Bernini f.07. Un altre exemple és d’un jove pastor assegut damunt d’un roc que vol treure’s una estella del peu f.08. Les dues corresponen a representacions de peces originals a Roma. L’una es conserva al Museu de la Villa Borghese, i l’altra al Museu Capitolino de Roma.
f.07- David llançant la fona a l’ovella, obra de G.L. Bernini, en el museu de la Villa Borghese (Roma).
f.08 - Jove pastor assegut damunt d’un roc que vol treure’s una estella del peu, museu Capitolino de Roma.

El pastor que beu vi d’una bóta de pell, tant és de l’escola murciana com de la napolitana. El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta en miniatura, és disseny d’un barceloní i inspirat en la misericòrdia *e del cor de la catedral de la Santa Creu de Barcelona, visible en el segon setial del cadirat del costat de Sant Joan, on hi ha un pastor que beu vi d’una barrilet de fusta. És l’obra (1393-1399) del mestre artesà Pere ça Anglada (+1410). José Barbero (1929-2004) de Badalona intentà realitzar dita figura pel Nadal de 2003 f.09, però emmalaltí i morí el 12 de gener de 2004. Avui la figurista artesana Alina Antonell realitza, amb el seu estil, la figura del pastor que beu vi d’un barrilet de fusta amb dos ovelles f.10, tot fet de fang i de mida 18 cm. Se n’ha fet una sèrie limitada de 75 còpies amb resina i policromat.
*e La misericòrdia és com un repeu, un capitell o un sortint, situat en el revers del setial del cor, el qual una vegada plegat, mostra aquest repeu, com un capitell, i hom, estant dret, pot repenjar-se i descansar-hi, quasi com si estigués assegut.
f.09 - El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta, obra inacabada de José Barbero (1929-2004)
f.10 - El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta, obra Alina Antonell (2004).

A França, les figures de pessebre popular són anomenats Santons i en tota la costa del Meditarà, com a Itàlia i Espanya són de disseny simple, amb vestits regionals i de molts colors vius com solen ser les figures i pintures del Meditarà. Entre les figures populars es poden admirar moltes varietats d’oficis, com: la castanyera, el caçador, el forjador, l’esmolet, el pescador, la rentadora en el riu, el que ofrena la coca, el capellà amb el paraigües, els recol·lectors d’olives, ametlles, garrofes i del raïm, totes són fruits típics de la costa del Meditarà. Els propis sants també es feien presents en els pessebres populars i ara encara es fan, com es pot veure en el Llenguadoc en el camí de la cova hi pot estar Sant Jaume, fent camí com un pelegrí amb la seva petxina i la gaita, Sant Pere amb la barqueta que algun cop reparant la xarxa, Sant Joan amb l’ovella al coll o amb un ramat d’ovelles, Sant Guillem del Desert fent de pastor o de pelegrí portant la creu, Sant Paulí de Nola vestit de bisbe, Santa Clara, Sant Francesc d’Assís, Sant Domènec, i tants altres sants sempre relacionats amb el poble on es fa el pessebre f.11. Alguns d’aquests sants en la seva època, estigueren entre les figures complementàries dels pessebres populars arreu del món. Avui, aquesta tradició només es conserva al Llenguadoc i en algun lloc de la Provençal i del Rosselló (regions del sud de França).
f.11 Figures de Sants (Santons de Llenguadoc) del mestre figurista Jaques Prouget de Sant Guillem del Desert (Montpeller).

Durant el XVII Congres Internacional de Pessebristes del mes de setembre de 2004, en la regió de Bohèmia (República Txeca) varem admira els seus famosos pessebres populars amb figures de vestimenta regional i entre elles hi havia unes figures típiques dins del seu pessebre, els portadors del gotim de raïm. Es tracta de una escena del texta de l’antic testament, quant Moisès enviar la parella de pastors o missatgers a inspeccionar la terra promesa i ells retornen amb un gotim grandiós de raïm. En el pessebre txec, els missatgers van vers la cova del Pessebre amb un gotim de raïm f.13. També es podia aprecia que en els seus pessebres sempre hi posen elefants entre els pastors o entre la caravana reial.
f.13 La parella de pastors o missatgers que retornen de la terra promesa vers la cova del Pessebre amb un gotim grandiós de raïm.

El darrer mes d’octubre de 2004, m’informaren que entre les figures de pastors que adoren el Nen Jesús hi ha l’adultera adorant-lo. És obra d’una monja carmelita Carmina que mollejar figures de pessebre.
A Bèlgica és molt freqüent entre les figures de pessebre d’estil popular o santons, el reparador de paraigües f.14 típic de les regions pluigoses.
f.14 - El reparador de paraigües, obra de Michel Vincent (Bèlgica).

A Suïssa, si el pessebre és amb figures regionals, en lloc de situar al damunt de la cova els àngels anunciadors amb la trompeta de plata, se situa els pastors alpins amb la seva trompa alpina (Horn) de dos a tres metres de llargada.

Aquestes són algunes de les figures complementaries típiques en certes regions, que amb la informàtica es possible que es reprodueixin en moltes mes regions limítrofes seria normal.

*******************************************************************************************