L’evolució històrica del Pessebre (IV)
La influencia històrica del pessebrisme català, des de finals del segle XIX fins avui, segle XXI.

És un període que enllaça entre el final del segle XVIII i l’inici del segle XIX. Ja hem comentat que el 1803 foren els últims cops furiosos contra el pessebrisme.

El poble i els propis figuristes troben a faltar els pessebres en les esglésies i monestirs. Aleshores, ells es dedicaren a crear figures pels seus pessebres i per les famílies adinerades, cosa no prohibida. Algun mestre i escultor construeix els seus propis pessebres populars monumentals, i els exhibeix amb gran èxit, en els seus propis obradors.
f.D01 - L’any 1877 - Un Pessebre Monumental a Barcelona. Dibuix a ploma, Dibuix a ploma, publicat en la revista «La Llumanera de Nova York», número 22, del 1 de febrer de 1877. Obra de Felip Cusachs.

A Catalunya no sembla haver arribat l’antipessebrisme amb tanta pressió com patí l’Europa Central. Sens dubte, hi hagué una certa restricció eclesial. L’any 1770, durant l’últim quart del segle XVIII i sent rei Carles III, Ramon Amadeu venia les seves primeres figures a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Carles III, que ja era rei de Nàpols i d’Espanya des de l’any 1759, sol·licità la col·laboració del dominic fra Gregorio Maria Rocco de Nàpols i li encarregà un pessebre napolità de dotze metres de llargada per deu d’amplada i quatre d’alçada. Fou l’any 1770. Fra Rocco comprà cinc-centes figures i dos-cents animals. Aquest famós dominic napolità tenia un pessebre grandiós a l’habitació (cel·la) tot l’any i, quan el traslladaren de convent o de cel·la, ho féu amb tot el parament de casa i del seu pessebre.
f.D02 - L’any 1770 Fra Gregorio María Rocco, pessebrista napolità. - Dibuix de Fra Gregorio María Rocco. Extret del llibre d’Angelo Stefanucci “Storia del Presepio”, Roma 1944.

A Déu gràcies, solament fou una decadència passatgera o momentània per als pessebristes. S’ha de recordar que aquesta revolta no és prou coneguda a Barcelona ja que, la Fira de Santa Llúcia continuà celebrant-se. Ja era vígent, segons el baró de Maldà, que en el seus escrits de l’anomenat “Calaix de Sastre” l’any 1786 *4.1, va descriure la fira, any per any fins al 1791, on comentava la gentada que visitava la fira de Santa Llúcia a Barcelona. Fira que se celebra i se celebrava al Pla de la Seu i als voltants de la Catedral o de l’anomenada capella de Santa Llúcia.

- En el segle XIX - Amb els anys, quan la tempestat de la revolució antipessebrística clerical i governamental es calmà, els mestres escultors tornaren a iniciar, amb força, la confecció de noves figures de pessebre.

El 1805 ja apareix el mot pessebrisme com a afecció i, des de l’any 1825, “El Diari de Barcelona” fa la crònica dels pessebres de més èxit en la ciutat de Barcelona.
L’any 1825 fou quant la duquessa de Villahermosa obsequià amb un reliquiari per les cinc fustes del pessebre de Betlem custodiades en la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Es l’any Sant.
D03 - Reliquiari del Pessebre. Reliquiari dels cinc llistons del pessebre de Betlem (1825).

L’any1861, les aglomeracions per visitar els pessebres en les cases particulars ja eren molt reeixides de gent, diu el nostre diari “.

- A mitjans del segle XIX - Per causa d’aquest declivi, es creen les associacions de pessebristes nostàlgiques i romàntiques que s’agrupen per tal d’associar-se i millorar les seves tècniques i, a la vegada, intercanviar informació creixent en l'art. Els escultors, nobles i gent adinerada crearen un cercle d’amistat per reunir-se i mostrar els seus pessebres artístics als amics i ciutadans.

Segons comentaris del professor Josep M. Garrut, recorda que més d’una vegada es formalitzà alguna boda a la reunió amistosa. Vers l’any 1858, nasqueren diversos grups i associacions, a Barcelona i en algun altre indret d’Europa. El 1860 es consolidà i es fundà la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la primera d’Europa. L’estatut fou reconegut, compulsat i aprovat pel govern el mes de febrer de l’any 1863. L’actual associació de Barcelona (1921) és la filla de l’associació de 1860.

La majoria de socis d’aquell temps eren artistes escultors, pintors i arquitectes ben coneguts a Barcelona. D’altres eren comerciants amb molt bon gust artístic.
f.D04 - L’any 1863 – Primera fotografia social. - Primera fotografia dels socis de la “Sociedad Pesebrista de Barcelona” de l’any 1863, primera entitat del món.
f.D05 - L’any 1963 – Sociedad de Pessebristas de Barcelona. - Alguns socis de l’associació: Joan Roig Soler, Domenec Talarn, Joan Urgell, Josep Oriol Mestres i Miquel Tusquellas

Cal comentar els principis fonamentals del pessebrisme barceloní. La premissa és en l’article. 1r de l’estatut: "l'Associació de Pessebristes de Barcelona té com a finalitat fomentar la construcció de pessebres, a més de la propagació d’aquest costum cristià i artístic".

L’article 4t puntualitza: "L’entitat no persegueix finalitat lucrativa: atendrà les seves despeses amb els ingressos que obtingui dels socis, per mitjà de les quotes i dels donatius o subvencions que puguin rebre".

L’associació obliga al soci, per estatut, a construir cada any un pessebre nou per Nadal. També era obligació exhibir-lo un dia molt puntual en temps de Nadal, per mostrar-lo a tots els socis pessebristes que volguessin veure el pessebre, i l’expositor tenia i té encara avui l’obligació d’acceptar totes les crítiques que se li fan durant la visita. Aquestes normes encara són vigents en l’actual estatut dels Pessebristes de Barcelona.
f.D06 - L’any 1862 - Full informatiu de les visites col·lectives. - Full informatiu de les visites col·lectives de l’any 1862/1863, del arxiu de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.
f.D07 - Diploma de l’any 1863. Diploma del soci José Racuder, l’any 1863.

Complementàriament a la seva principal activitat, l'associació programa cursets, visites i conferències amb el desig de promoure la formació cultural i tècnica dels pessebres en els seus associats i simpatitzants. Ja des dels seus inicis, s'organitza cada any un concurs públic de pessebres adreçat a nens i joves de 6 a 21 anys dins de la ciutat de Barcelona. Un acte de repartiment de premis del concurs i de guardons als membres de l'Entitat per la seva desinteressada col·laboració, posa fí a les activitats del curs. Cal destacar les visites col·lectives en temps nadalenc, que s’organitzen per tal de visitar els pessebres dels socis que basteixen en les seves llars. Tanmateix, es complementen també amb altres sortides per tal de veure exposicions de pessebres d’alguna entitat de Catalunya.

L'actual associació de Barcelona encara manté l’essència de l’estatut de l'any 1863 actualitzat avui dia.

L’any 1863, a Wenns in Pitztal de Innsbruck (Àustria), crearen una associació de pessebristes amb estatut de règim interior i solament reconeguda pels socis d'aquesta associació.

Miquel Tusquellas soci fundador de la associació de l’any 1860 i soci refundador l’any 1921.

- En el segle XX - Les dues Guerres Mundials (1918 i 1940) paralitzaren l’ambient pessebrístic amb l’excepció que, durant la dictadura italiana de l’any 1930, el propi Mussolini va voler fer reviure l’art i la tradició del pessebre, animant-los en el muntatge. Tampoc no s’afavorí gaire el pessebrisme en el temps de l’ocupació de les tropes vencedores en els països vençuts de la II Guerra Mundial, durant els anys 1943 al 1955, com Alemanya, Hongria, Rep. Txeca, Polònia i d’altres.

- A mitjants segle XX - L’any 1952 es fundà l’Associació Internacional de Pessebristes a Barcelona. Segons descriu el professor Josep M. Garrut : “aquest impuls de crear associacions en ciutats i països durant els segles XIX i XX”, i la modernització de les comunicacions en trens, cotxes i avions, creà l’interès entre els pessebristes per conèixer diferents formes d’exhibir els pessebres en les diverses regions d’Europa i del món. Així, ens recorda el Sr. Garrut, les diverses visites que el professor Berliner feu a l’associació barcelonina i, com no, les visites del Dr. D. Angelo Stefanucci. En aquesta època ja es disposa d’associacions pessebrístiques locals i regionals de Europa. Són conegudes: Innsbruck (Àustria), Munic i Colònia (Alemanya), Niza (França), Anglaterra, EE.UU, Buenos Aires (Argentina) i Veneçuela. A Espanya, són associacions per municipis. El fet d’observar la diversitat d’estils de Pessebres, animà en Josep M. Garrut a crear a Barcelona una Federació Universal de Pessebristes. Ell convoca una acta fundacional i el I Congrés Internacional de Pessebristes que s’inaugurà el dia 30 de maig de 1952 amb l’assistència d’associacions d’Alemanya, Àustria i Espanya i personalitats del món pessebrístic. Durant l’acta fundacional es va estudiar la seva denominació i es va adoptar el nom en llatí: UNIVERSALIS FOEDERATIO PRAESEPISTICA (Federació Universal de Pessebristes) que en format abreujat és «UN-FOE-PRÆ». Els fundadors signants i animadors d’aquesta fundació són: els senyors don Josep M. Garrut de Barcelona, fundador i primer Secretari General; Dr. D. Juan Pérez-Quadrado, fundador i president de l’entitat de Guipúscoa; Dr. D. Angelo Stefanucci, en representació dels pessebristes de Roma; Gertrud Weinholld, en representació de les entitats de Colonia, Berlin i Munich (Alemanya); Dr. D. Pedro Bruno Wechner, de l’entitat d’Innsbruck (Àustria) i sota el comandament de qui era president de l’entitat barcelonina, Joan Marí i Oliva, i el seu secretari Joan Costa i Simón de Barcelona. Aquests van ser els signants de l’acta fundacional d’aquesta associació Universal en el saló Dalmases de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, el dia 31 de maig de 1952.

El Dr. D. Angelo Stefanucci, d'Itàlia, advocat i historiador, presentà una lliçó magistral en el I Congrés Internacional, el 1952 a Barcelona amb el tema de “La Maravillosa Historia del Pesebre”.
f.D08 - L'any 1951 - Converces de Sant Sebastià. Sr. Josep M. Garrut i Roma, conversen el tema de fundar una Associació Universal, el desembre de1951 a Sant Sebastià.
f.D09 - L'any 1972 - Dr. D. Angelo Stefanucci, segon Secretari General de la UN-FOE-PRÆ, l’any 1972. Dr. D. Angelo Stefanucci, fundador de l’Associació Amics del Pessebre de Itàlia, Fotografia a Washington amb el president Lyndon Johnson i Mrs. Jane Engelhard, l’any 1972.f.D10 - L’any 1954 II Congres UN-FOE-PRÆ, a Roma. Conferencia de Fra Gilbert Galceran.

L’any 2005, formen part com a membres a l’UN-FOE-PRÆ (Federació Universal de Pessebristes), els vuit membres fundadors i els catorze membres adherits.

El segle XXI - Esdevindrà l’era de “l'Electrònica i de l'Internet”. Si en el segle XX va ser un gran avenç el transport per poder gaudir i conèixer les diferents cultures pessebrístiques del món, avui és l’electrònica que ens permet que cada entitat informi dels costums i tradicions regionals del Nadal, sempre dins la seva limitació geogràfica.

***************************************************************
XVI XVIII XIX XX XXI
els pessebres de la noblesa popular popular - diorama artístics

la prohibició del pessebre (1787 al 1810?)

comunicacions els llibres el transport (el tren, el cotxe i l’avió)

creació d’associacions l o c a l s Federacions

Biblioteca-Electrònica informàtica-internet
***************************************************************

Actualment gaudim de nous enginys informàtics, com ara l’Internet, que permet d’endinsar-se des de totes les parts de l'univers i captar tota la informació que s'hagi introduït en diverses biblioteques electròniques. És el mètode més fàcil per conèixer qualsevol cultura pessebrística regional, sempre que totes les associacions hi introdueixin els escrits, fotografies informatives i el seu vídeo regional en suport electrònic, com avui ja és possible, i ben aviat serà ja una universalització el fet de televisar imatges en tridimensional, totes les nostres obres pessebrístiques, com ara les figures, pessebres populars, diorames de pessebres i altres elements nadalencs. Si cada associació es compromet a explicar la seva forma de dissenyar un pessebre i forma de celebrar les festes de Nadal, en pocs anys arribarem a confeccionar un veritable document Universal Nadalenc. Això és i serà el gran repte històric i artístic per als pessebristes del segle XXI.
Desitgem tenir l’esperança que l'Internet sigui la realitat que doni embranzida a tots els pessebristes i associacions per iniciar aquesta aventura històrica. Aquesta obra és tant o més important que l’ambició desitjada per a molts dels fundadors de l’UN-FOE-PRÆ, que va fer conèixer i difondre el pessebre regional a molts dels recons de l'univers: la biblioteca electrònica serà el mitjà de la seva veritable difusió.
Tot esperant que això sigui una realitat molt pròxima, vull retre les meves més sinceres felicitacions a tots aquells que facin realitat aquesta obra universal.


Notes

*4.1 “El 13 de desembre [1786], Santa Llúcia, verge i màrtir. Festa dintre la catedral, en una de les capelles i altars aon se venera una imatge de bulto de la gloriosa santa, amb alguna relíquia; i fora, als claustres, en la capella i altar de Santa Llúcia, ab fira al davant, en son carrer, de moltes casetes de pessebres, cabretes, palàcios del rei Herodes, figures de barro i de cartró primoroses d’imatges de sants i pastors, bèsties i altres coses, que crusen les espentes de gent en tal carrer. [...]
(En aquest dietari manuscrit en català, el baró descriu la fira en diverses notes similars, una quasi cada any, fins a l’any 1801).

_______________________________________________________________